Una última nit d'estiu amb els autors del Summercat

Billie The Vision and The Dancers es van presentar divendres a la sala Privat [web] en la que va ser la seva última actuació a l'estat espanyol del present any. El grup de Mälmo (Suècia) es va donar a conèixer amb la seva cançó Summercat, apadrinada per l'anunci d'una coneguda marca de cervesa. Divendres va ser una última nit d'estiu amb els autors de l'èxit d'aquestes vacances.

Els suecs van congregar una gran quantitat de gent que esperava impacient el moment en que sonés el famós Tonight, Tonight, el punt més àlgic del concert. Mentrestant, la formació nòrdica va oferir un repertori de cançons folk-rock immediates i divertides com I miss you o Scared, incloses dins els quatre treballs que fins ara ja ha publicat la banda.

Billie The Vision and The Dancers van mostrar en tot moment el seu agraïment a l'audiència pel recolzament que ha rebut la seva formació per part del públic català. El seu cantant Lars Lindquist, amb la seva característica estètica de transvestit, va fer diverses referències a la gran acollida que ha tingut la seva cançó Summercat arran de l'anunci gravat a Formentera. No és en va que Sony Espanya distribuirà a partir d'ara el seu primer disc editat el 2004.

El concert, una iniciativa de Caixa Laietana i la Sala Privat, va ser tot un èxit d'assistència. Xavier Bonareu, responsable de Privat, es va mostrar molt il·lusionat per haver pogut portar aquesta banda coincidint amb l'onzè aniversari de la sala. Per la seva part, Joan Herrero, director de màrketing de Caixa Laietana, va reiterar el seu suport per promocionar iniciatives com la d'aquest divendres a la nostra ciutat.

Mataró ha estat l'última cita de l'any pels de Mälmo. La seva participació en la darrera edició del BAM va ser el tret de sortida per la seva petita gira per l'estat espanyol i la Sala Privat n'és la seva última parada. El concert que tenien programat a Bilbao aquest dissabte ha estat cancel·lat. L'estat de gestació avançat que presentava la baixista del grup no els permetrà trepitjar els escenaris fins l'any que ve. Però ja van avançar que tornaran aviat. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

I el 29 de gener, Amaia Montero a Mataró
Segons ha pogut saber Diaridelamusica.com, ja hi ha data per a una nova col·laboració sonada entre Caixa Laietana i la Sala Privat. Serà el 29 de gener i en aquesta ocasió la protagonista de la vetllada, en format acústic, serà l'excantant de La Oreja de Van Gogh Amaia Montero, que presentarà el seu primer disc a la capital del Maresme un cop finalitzada la gira que des de fa un any la porta pels escenaris de l'estat espanyol. Amaia Montero va decidir deixar enrera la seva etapa amb la formació de pop-rock basca a finals de 1998 i apostar per una trajectòria en solitari, que de moment ha resultat tot un èxit a nivell de vendes com de la crítica.

La Casa de la Música, com posar melodia a una ciutat?

Entenent la diversitat cultural com a punta de llança evolutiva d’una societat i veient la manca d’espais a Catalunya per a la música popular, la Casa de la Música de Mataró va decidir posar fil a l’agulla i crear un conjunt d'activitats, programes i accions amb objectius com la dotació d’eines a artistes i l’acostament de la cultura als joves. A Diaridelamusica.com hem parlat amb el director de la Casa de la Música de Mataró Jordi Herreruela per conèixer més a fons un projecte que pretén enfortir el teixit de la indústria musical a Catalunya.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

Mazoni: Experimentació i senzillesa són compatibles

El teatre La Massa de Vilassar de Dalt va ser el passat dissabte l'escenari de la presentació al Maresme del cinquè disc de Mazoni. La banda de la Bisbal de l'Empordà va mostrar els passatges del seu nou treball, Eufòria 5, Esperança 0, un recull de cançons quotidianes cantades en català amb un alt component de personalitat, emmarcades en un escenari intimista i acollidor que brindava la sala.

Amb cinc discs a les espatlles amb aquesta formació, Jaume Pla ha aconseguit un so distintiu. L'artista de la Bisbal va fundar la seva primera banda anomenada Enderock de ben jove a la capital del Baix Empordà i finalment ha trobat un lloc per desenvolupar la seva música amb Mazoni. El punt inconformista que destil·len les seves cançons indica que l'experimentació i la senzillesa són compatibles en el seu projecte.

Dissabte ell i els seus companys van tornar a demostrar el seu bagatge a l'escenari amb una acústica realment ressenyable, un apartat de percussió molt efectiu, guitarres potents i una veu familiar. No van faltar cançons com Eufòria o La Granja de Paula, un tema de Bob Dylan reinterpretat per la banda. Els assistents a l'esdeveniment van comprovar la capacitat de composició dels empordanesos amb cadascuna de les cançons que Mazoni va anar desgranant en un repertori intens i equilibrat.

Mazoni ha aprofitat la seva gira per posar en evidència que l'èxit del seu anterior treball Si els dits fossin xilòfons, amb el qual van rebre un gran reconeixement, no va ser un fet aïllat. La seva execució en directe és més que correcta i la seva tendència a una atmosfera pròpia va avançant en cadascun dels treballs que han publicat. I això és senyal de que la inquietut i curiositat musical dels seus components encara segueix en una progressió constant. -ALBERT CLOPÉS /JOAN GONZÀLEZ

Clímax: darrera els guanyadors del Cirera Rock 2009

Clímax és una banda de Mataró nascuda el 2006. Van entrar amb força dins el panorama musical comarcal buscant un so amb bases de pop-rock mesclades amb els estils més diversos i sense defugir l’ús d’una veu femenina acurada. Tot això, per aconseguir un so que només pertanyés a ells mateixos. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els Clímax, banda guanyadora del Cirera Rock 2009.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

Ivó Oller Quintet posa jazz i elegància a parts iguals

Un centenar de persones van assistir a la presentació en societat del primer disc en solitari del trompetista de Mataró Ivó Oller, que porta per títol Nu Jazz, editat per Quadrant Records. El concert, en el que Ivó Oller es va acompanyar del seu Quintet, va tenir lloc aquest passat divendres, a la sala gran del Foment Mataroní.

El recital va estar ple de temes del seu darrer treball, en el que van sorprendre el vitalíssim Tots els matins o temes de membres del quintet, com Last Minute, obra de Marc Sort. Jazz Nu va sonar amb força al Foment, amb un Quintet de primeres espases que van fer de marc musical per al lluïment d'Oller. Un grandiós Ismael Dueñas al piano i un tete a tete permanent amb el saxo tenor i soprano de Marc Sort van donar ales al músic mataroní, que va tenir com a base uns solvents i alliberats Dick Them al contrabaix i Josep "Pinyu" Martí a la bateria. Un concert plàcid i molt estètic, amb un quintet vestit d'etiqueta i amb cançons que bé mereixen menció, com la negríssima L'última pregunta o la luxuriosa El Tretze. Composicions llargues, obertes, descarades, amb un segell made in Ivó Oller inconfusible.

Oller és un rodamón del jazz, un autèntic melòman que ha viatjat per mig món amb la seva trompeta sota el braç. Acompanyant músics de la talla de Nicholas Payton, Miqui Puig o David civera, el trompetista mataroní ha fet sonar el seu instrument per tot l'estat espanyol, Europa i Amèrica, i això es nota en el seu directe. El swing, el jazz més atrevit, arranjaments oberts, un bebop poc convencional, tot això junt construeix una proposta que sens dubte picarà amb força els propers mesos a l'escena del nou jazz català. I es que el jazz maresmenc té en Ivó Oller un excel·lent far. La seva entrega, la seva elegància musical, el fan un referent imprescindible. Jazz i elegància casen de la mà d'Ivó Oller i el seu quintet, i axiò agrada. De fet, el trompetista i la seva banda participarà la propera primavera al circuït de jazz català Ressons Jazz.-ELOI AYMERICH/JOAN GONZÁLEZ.

Disconcerts: la música lliga amb integració

Els Disconcerts són una iniciativa de la Casa de la Música i el Taller d’Idees que funciona des del 2005. Es tracta de la programació d’un concert al mes seguit d’una sessió de discoteca amb dos objectius primordials: oferir un espai de lleure a les persones amb discapacitat i recaptar diners per a col•laborar amb diferents projectes pro-persones amb disminució psíquica. L’equip de Diaridelamusica.com vam assistir al Disconcert del passat diumenge 18 d’octubre per conèixer la materialització d’aquesta idea i, de passada, oblidar-nos dels mal de cap amb el soul i funk dels Paracetasoul.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

Nit de ritmes jamaicans amb denominació d'origen

La sala Clap de Mataró es va omplir a vessar el passat dissabte per gaudir de dues bandes de solvència contrastada dins la música d'origen jamaicà que es fa al nostre país. Tant la banda local The Cabrians, com els seus homòlegs andalusos Los Granadians, van oferir una intensa col·lecció dels més descarats ritmes caribenys davant un públic incondicional i completament entregat.

The Cabrians van obrir l'actuació amb un recull de temes dels seus dos primers treballs, pero també van tenir temps d'oferir alguna nova cançó als assistents. Els mataronins van exhibir un repertori d'ska sense complexes que va permetre al públic deshinibir-se i participar de la festa des del primer moment. The Cabrians van detonar aviat la bomba davant un mosaic de camises a quadres i tirants que va gaudir d'un concert que es va convertir en una celebració.

Per la seva part, els andalusos Los Granadians ens van presentar una mescla de reggae amb pinzellades de rocksteady que va trencar l'escepticisme inicial. Els granadins van trobar una audiència receptiva i van defensar una proposta valenta i divertida, a cavall entre el cultiu de la iconografia pop americana dels anys 50 i uns ritmes jamaicans desenfadats i moderns que van fer ballar a cop de cintura a la majoria dels assistents.

La nit de Reggae Hits de Mataró va sorprendre per una part, per la gran afluència de públic i d'altra banda, per la motivació de les dues formacions que hi van participar. Els The Cabrians es van sentir com a casa i el públic els va correspondre, tant per la llarga trajectòria d'aquesta banda local com per la connexió innegable amb la gent de Mataró. I els seus companys andalusos Los Granadians van donar a conèixer les seves credencials als maresmencs acompanyats dels millors amfitrions possibles.
ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

The Cabrians: 110% d'ska políticament incorrecte

Cap a la meitat dels 90, només va caldre que sorgissin les primeres espurnes de la popularitat de l’ska a casa nostra perquè els The Cabrians s’hi agafessin fort presentant-se com a banda que promet espectacle i diversió a cada concert. Amb els seus dos llarga durada Black Momerota i For a few pussies more..., els The Cabrians ja han travessat les fronteres estatals, però tornen el proper dissabte 24 d’octubre a la Sala Clap de Mataró, conjuntament amb Los Granadians. A Diaridelamusica.com hem parlat amb aquesta banda ja ha assolit les posicions més altes dins l’escena de la música jamaicana a Catalunya.-MARTA CABOT-KIKO MONTORO